<![CDATA[Terra i Mar - Parques Naturales]]>http://www.valenciaterraimar.org/caCopyright 2012. València, Terra i MarWed, 27 Jun 2012 22:00:00 GMTTue, 26 Jun 2012 22:00:00 GMT<![CDATA[DESCARGA FOLLETO PARQUES NATURALES DE LA COMUNIDAD VALENCIANA<p>Folleto de los Parques Naturales de la Provincia de Valencia y del resto de la Comunidad en formato PDF.</p> <p> </p> <p>Pulse en los enlaces para la descarga del folleto.</p> <p><a href="resources/image/MAPA_PN_COMUNI_VALEN_1.pdf">http://www.valenciaterraimar.org/resources/image/MAPA_PN_COMUNI_VALEN_1.pdf</a></p> <p><a href="resources/image/MAPA_PN_COMUNIDAD_VALEN.pdf">http://www.valenciaterraimar.org/resources/image/MAPA_PN_COMUNIDAD_VALEN.pdf</a></p>]]>

imagen]]>http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=11370http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=11370aurelio.calvache@dival.es (València, Terra i Mar)Thu, 21 Jul 2011 07:06:32 GMT<![CDATA[PAISAJE PROTEGIDO DE LA OMBRIA DE BENICADELL<p>La Serra de Benicadell es un sistema bien definido en su estructura y delimitación geográfica. De recio y vigoroso relieve es la Sierra que sirve de frontera natural entre las comarcas de la Vall d'Albaida al norte y el Comtat al sur, y constituye el límite provincial entre las provincias de Alicante y Valencia, alzándose sobre un despejado paisaje, entre los dilatados valles de Albaida y el Comtat. Se trata de una Sierra cuya destacada y alargada mole dibuja una hermosa silueta reconocible a grandes distancias, delineada por una prolongada y elegante crestería de grisácea caliza coronando su cima. Su orientación de poniente a oriente y sus abruptas vertientes determinan una clara diferenciación climática. La vertiente norte se caracteriza por ser fría, húmeda, de hermosas pinadas, donde las nubes quedan sujetas en sus paredes, dándole un bello ambiente de alta montaña. La gran altitud que alcanza la Sierra, con los 1.104 metros del pico de Benicadell, retienen los fríos y húmedos vientos del norte, produciendo una precipitación notablemente superior en la vertiente de umbría. Este hecho, unido a una menor insolación, conlleva una mayor disponibilidad de recursos hídricos para la vegetación.</p> <p>Por otro lado, el paso del tiempo ha producido una constante alteración y erosión de la roca caliza, sensible al anhídrido carbónico disuelto en el agua de la lluvia, fenómeno que se conoce como carstificación, y que ha dado lugar a infinidad de formas geológicas harto caprichosas, configurando un espectacular sistema hidrogeológico que hace tan particular y agreste la Serra de benicadell, con numerosos fenómenos de surgencia que hacen posible la existencia de un gran número de fuentes y manantiales. La Serra de Benicadell es, además, un espacio utilizado desde tiempos prehistóricos como hábitat de grupos humanos, que encontraron en sus cuevas y laderas un lugar de refugio y caza. Uno de los yacimientos más destacados de los primeros asentamientos humanos en la zona es el Abric i la Coveta del Mig, donde pueden encontrarse restos de sílex. Ya en la época romana y árabe se realizaron construcciones para la captación y canalización de aguas para el riego de huertas y abastecimiento de poblaciones.</p> <p>En la Edad Media se construyeron, en riscos de difícil acceso, torres y castillos, destacando el Castell de Carbonera .antiguo castillo andalusí construido con piedra caliza según la técnica de mampostería careada-, el Castell de Penya Cadiella y el Castell de Carrícola .torre militar de planta poligonal-. Más recientes, aunque de elevado valor etnológico son las magníficas neveras que se excavaron para la conservación de la nieve, entre las que destacan la nevera de Benicadell, de Dalt, de Baix, de la Lloma Solaneta, de Xamarra y del Corral de Diego. Por otro lado, la presión demográfica en la que se vio inmersa la zona en el siglo XVIII forzó el abancalamiento de sus laderas hasta cotas difícilmente imaginables, que se fueron compaginando con otros usos tradicionales de la Sierra, como fueron la explotación maderera, la extracción de leña, la apicultura y la recolección de setas .práctica todavía muy extendida-. En el aspecto lúdico-excursionista, la Serra de Benicadell constituye un espacio natural apreciado por los habitantes de la zona como lugar de esparcimiento y desahogo. Pero, además, es el referente de numerosos escaladores que encuentran en ella la fascinación de las grandes montañas, con su larga fachada rocosa y almenada por una recortada y esbelta cresta, alzada sobre la oscura foresta y enriquecido por parajes de profundo significado social y cultural.</p> <p>En definitiva, la Ombria del Benicadell es un paisaje en cuya conformación tiene mucho que ver la acción humana a lo largo de la historia, que ha configurado ambientes nuevos y diversos. El régimen del Paisaje Protegido debe atender a esta realidad territorial y, en consecuencia, no se configura en forma estática, sino que sienta las bases para un mecanismo de gestión activa basado en una atención especial a los procesos económicos, sociales y territoriales que son responsables de la evolución del sistema y de su adaptación a las nuevas realidades históricas. Por estas razones, la Mancomunidad de Municipios de la Vall d'Albaida, mediante Acuerdo Pleno de 19 de mayo de 2005, ha propuesto a la Conselleria de Territorio y Vivienda la protección de la Ombria del Benicadell mediante la figura de Paisaje Protegido.</p> <p>Más info en; <a href="http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=57442&idioma=C">http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=57442&idioma=C</a></p>]]>

imagen]]>http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=11367http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=11367aurelio.calvache@dival.es (València, Terra i Mar)Thu, 21 Jul 2011 06:55:10 GMT<![CDATA[PAISAJE PROTEGIDO DEL RÍO SERPIS<p>El río Serpis y su entorno, en el tramo comprendido entre Alcoy y su desembocadura en Gandia, con una longitud de 50 kilómetros y una superficie aproximada de 10.000 hectáreas, es un espacio singular por sus valores paisajísticos, ecológicos y culturales, derivados de una relación histórica armoniosa entre el hombre y el medio natural. Esta relación se manifiesta, por ejemplo, en la integración de los pueblos y caminos en el paisaje, en los bancales agrícolas que acompañan la topografía natural y la resaltan, o bien en el respeto histórico hacia los elementos topográficos que conforman la identidad del lugar, tales como laderas, crestas de montañas o hitos topográficos. En la actualidad, no obstante, el río discurre por municipios con una intensa actividad económica, social y territorial, la cual debe hacerse compatible con la conservación y el uso sostenible de los valores ambientales. Limitado por las sierras de Mariola y Benicadell al Norte y las sierras de la Safor, la Cuta, Alfaro, Serrella y Aitana al Sur, este tramo del Serpis situado entre las provincias de Valencia y Alicante actúa, en términos ecológicos y territoriales, como elemento conector entre la montaña y la costa, configurando un excepcional mosaico de ecosistemas y paisajes.</p> <p>Encontramos así desde espacios forestales bien conservados a los rústicos cultivos de montaña; desde las riberas fluviales a los riscos más inaccesibles. El conjunto sintetiza, como pocos lugares valencianos, las características básicas y las peculiaridades de la montaña mediterránea. Los pueblos de este amplio territorio, agrupados bajo el hilo conductor del río, dibujan un itinerario cultural donde el paisaje se transforma en historia. La revolución industrial convirtió a la población de Alcoy en un centro textil que encontró su salida comercial hacia el mar mediante el ferrocarril Alcoy?Gandia, cuyo trazado discurre paralelo al Serpis en gran parte. Esta antigua línea en desuso es, en la actualidad, uno de los mayores atractivos de la zona, con grandes posibilidades para el uso público ordenado del medio natural y el disfrute de los paisajes. A lo largo del río aparecen pequeños núcleos urbanos, conformando el fondo escénico que integra en el paisaje la naturaleza y los perfiles de asentamientos históricos.</p> <p>Entre ellos destacan Planes, enclavado en la colina, con su ermita como hito paisajístico, Beniarrés, ubicado a los pies de la sierra de Benicadell, Lorcha, Gaianes, Muro de Alcoy, Benimarfull, Cocentaina y Villalonga. Muchos de estos núcleos urbanos se encuentran en una posición prominente sobre los campos de cultivo abancalados, en pronunciado contraste de colores y texturas de gran calidad estética. Existen también elementos arquitectónicos de gran valor histórico vinculados al paisaje, como los molinos que a finales del siglo XIX desviaban el agua mediante pequeños azudes, transformados después en pequeñas centrales hidroeléctricas («fàbriques de llum»). La zona posee cualidades geomorfológicas que la hacen merecedora de especial atención. En algunos tramos la acción erosiva secular del río ha dado lugar a espacios singulares como en el embalse de Beniarrés y en el Estret de l’Infern-Racó del Duc. Este desfiladero entre las sierras de Safor y Cuta ha dejado visible los elementos geomorfológicos, configurando un paisaje de gran valor por su singularidad y su accesibilidad desde la antigua vía del tren. Los hábitats montañosos y fluviales proporcionan, por otra parte, una gran variedad de hábitats. Encontramos desde retazos importantes de bosque mediterráneo en buen estado a bosques de ribera propiciados por el cañón fluvial, el curso de agua permanente y las abundantes fuentes y manantiales. Es destacable el barranco de La Encantada, afluente del Serpis, por su singular modelo cárstico y su vegetación de ribera. La acción del hombre queda patente en los muros de los bancales realizados en piedra seca de las vertientes montañosas, dedicados al cultivo de frutales de secano. Existen especies faunísticas acuáticas de gran interés, tales como la gamba de agua dulce (Dugastella valentina), el caracol acuático (Melanopsis dufouri), el cacho (Leuciscus pyrenaicus) y el barbo (Barbus bocagei), entre otras más comunes.</p> <p>Las vertientes montañosas y el cañón fluvial muestran multitud de aves como el águila real (Aquila chrysaetos), el águila?azor perdicera (Hieratus fasciatus), el búho real (Bubo bubo) y el martín pescador (Alcedo atthis). Encontramos también mamíferos notables como el gato montés (Felis silvestris), además de otras más frecuentes como el jabalí (Sus scrofa), la mustela (Mustela nivalis), el turón (Mustela putorius), la gineta (Genetta genetta) y el zorro (Vulpes vulpes), junto con varios reptiles y anfibios de interés. En definitiva, se trata de un espacio caracterizado por un paisaje excepcional y unos notables valores ecológicos y geomorfológicos. Como es habitual en el mundo mediterráneo, todos estos elementos han sido configurados, en la forma que actualmente conocemos y apreciamos, por la interacción histórica entre el medio físico natural y la actividad humana a lo largo de muchos siglos. El régimen del Paisaje Protegido debe atender a esta realidad territorial y, en consecuencia, no se configura en forma estática, sino que sienta las bases para un mecanismo de gestión activa basado en una atención especial a los procesos económicos, sociales y territoriales que, en relación con los ecosistemas naturales y el ambiente geológico, son responsables de la evolución del sistema y de su adaptación a las nuevas realidades históricas.</p> <p> </p> <p>Más info en;</p> <p><a href="http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=55905&idioma=C">http://www.cma.gva.es/web/indice.aspx?nodo=55905&idioma=C</a></p>]]>

imagen]]>http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=11366http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=11366aurelio.calvache@dival.es (València, Terra i Mar)Thu, 21 Jul 2011 06:51:54 GMT<![CDATA[PARC NATURAL DE LA PUEBLA DE SAN MIGUEL<p>Del Parc de la la Pobla de Sant Miquel, en la comarca del Racó d'Ademuz, destaquen el monumental Sabinar de les Blanques, el paratge d'El Verdinal amb la seua vegetació de muntanya alta, entre la qual destaquen alguns exemplars monumentals de pi, la pineda d'la Pineda Espessa o el pineda alb de l'Alt de les Barraques, el punt més elevat de la Comunitat Valenciana amb 1.839 metres d'altitud. En este sector del terme es troben alguns arbres monumentals com el Pi Vicente o el Teix de la Peguera. Quatre casetes de muntanya, de titularitat municipal, distribuïdes pel terme, permeten als aficionats a la muntanya l'aproximació a este patrimoni. Chera-Sot de Chera Este espai natural, situat en l'interior de la província de València, s'inclou dins dels termes municipals de Chera i Sot de Chera. Amb una superfície de 6.451,17 hectàrees, posseïx uns rellevants valors mediambientals, paisatgístics i culturals, a més de ser la seu del primer parc geològic de la Comunitat Valenciana, el Parc Geològic de Chera. <br /> El seu àmbit territorial també està inclòs en el LIC (Lloc d'Interés Comunitari) de la Sierra Negrete. A cavall entre les comarques valencianes de la plana d'Utiel-Requena i Els Serrans este parc natural té un relleu abrupte i muntanyós, amb altures entorn dels 1.000 metres. Congostos i barrancs, junt amb l'embassament de Buseo, s'alternen amb la vegetació de pins, ginebres, romer i espart, i abundants fonts naturals.<br />  <br /> Més informació sobre els parcs naturals de la província de València:</p> <p><a href="http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=5923&idioma=V" target="_blank">http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=5923&idioma=V</a></p>]]>

imagen]]>http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=2569http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=2569aurelio.calvache@dival.es (València, Terra i Mar)Tue, 08 Jan 2008 10:26:54 GMT<![CDATA[PARC NATURAL DE CHERA Y SOT DE CHERA<p>El Parc Natural de Chera-Sot de Chera va ser declarat el 16 de febrer del 2007 i comprén una extensió de 6.451,17 hectàrees, situades entre les comarques de la Plana d’Utiel-Requena i els Serrans. Chera es troba en l’interior d’una vall envoltada d’oliveres i d’ametlers. Aquesta vall està formada per una fossa tectònica, afonament del terreny amb desnivells que van des dels 350 m de l’embassament de Buseo als 1.170 m del cim de los Cinco Pinos.</p> <p>Sot de Chera se situa en una vall fèrtil plena de tarongers i garroferes, excavada pel riu Sot o Reatillo, entre impressionants estrats de roca intensament deformats i plegats. Els valors que alberga aquest territori destaquen fonamentalment per la seua diversitat (biològica i geològica) i per la seua riquesa (hidràulica i cultural). L’aigua i la geologia són els seus elements més representatius i donen lloc a un enclavament de gran interés per les seues peculiars formacions geològiques i els seus paisatges fluvials traçats pel riu Sot o Reatillo, pel barranc de la Falç, l’embassament de Buseo i les abundants fonts i cascades naturals. Contribueix a la gran qualitat paisatgística i al valor d’aquest espai natural la presència d’hàbitats prioritaris (brolladors petrificants, teixedes, etc.) i d’espècies protegides (tortuga leprosa [o d’estany], àguila perdiuera, merla d’aigua, etc.)</p> <p>Horari de visites: Tot l’any</p> <p>Dilluns: Oficina Tècnica de Chera – 8.30 a 15.00 h</p> <p>Divendres: Oficina Tècnica de Sot de Chera – 8.30 a 15.00 h</p> <p>Oficina Tècnica de Chera C/ La Font, 52 - 46350 Chera (València)</p> <p>Telèfon: 962 332 188</p> <p>Oficina Tècnica de Sot de Chera C/ València, 13 - 46168</p> <p>Sot de Chera (València)</p> <p>Telèfon: 962 348 125 Mòbil: 606857028</p> <p><br /> <br /> Més informació sobre els parcs naturals de la província de València:</p> <p><a href="http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=4940&idioma=V" target="_blank">http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=4940&idioma=V</a></p>]]>

imagen]]>http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=2568http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=2568aurelio.calvache@dival.es (València, Terra i Mar)Tue, 08 Jan 2008 10:19:36 GMT<![CDATA[PARC NATURAL DEL TÚRIA<p>El Parc Natural del Túria, declarat el 13 d’abril del 2007, es troba inclòs en la plana al•luvial del riu Túria. Amb una superfície de 4.692 hectàrees, s’estén pels municipis de Quart de Poblet, Manises, Paterna, Riba-roja de Túria, l’Eliana, Vilamarxant, Benaguasil, Llíria i Pedralba, i representa un clar exemple de l’escàs i valuós bosc ripícola mediterrani associat al riu Túria. A més, l’existència de pinedes de pi blanc i matoll mediterrani, junt amb una bona representació de l’horta valenciana, li confereixen un alt valor per la seua riquesa en termes de biodiversitat i valors tradicionals.</p> <p>La seua declaració assegura la conservació de tots aquests valors en una zona altament poblada i industrialitzada, que és un dels últims pulmons forestals que es conserven en l’àrea metropolitana de València. L’Oficina del Parc Natural del Túria es troba ubicada a la Canyada.</p> <p>Adreça postal de contacte: Oficina del Parc Natural del Túria Carrer 30, núm. 30</p> <p>46182 La Canyada - Paterna (València) </p> <p>Per a qualsevol informació pose’s en contacte amb el centre de visitants: Telèfon: 961 325 162 – Mòbil: 660 127 250 / Fax: 961 322 851</p> <p><a href="http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=5656&idioma=V" target="_blank">http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=5656&idioma=V </a></p> <p>Correu-e: parque_turia@gva.es</p> <p><a href="http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=5656"></a></p>]]>

imagen]]>http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=2567http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=2567aurelio.calvache@dival.es (València, Terra i Mar)Tue, 08 Jan 2008 10:16:04 GMT<![CDATA[PARC NATURAL DE LES HOCES DEL CABRIEL<p>A la comarca de Requena-Utiel, entre els termes municipals de Villargordo del Cabriel, Venta del Moro i Requena, es troba el parc Natural de les Gorges del Cabriol, un dels espais naturals més significatius del territori valencià per la seua flora, fauna, característiques geològiques, paisatge i valors socioeconòmics i culturals, vinculats al medi rural tradicional. El 17 de juny del 2005, el Consell de la Generalitat Valenciana declara parc natural, amb una extensió de 31.446 hectàrees, l’entorn privilegiat del riu Cabriol i la seua àmplia xarxa hidrogràfica, tot destacant-hi, les Gorges i Los Cuchillos del Cabriol, pels seus excepcionals valors ambientals i paisatgístics.</p> <p>El riu Cabriol forma una frontera natural entre la Comunitat Valenciana i Castella La Manxa, i ha constituït, al llarg de la història, una de les vies de comunicació més importants entre la Meseta i el llevant peninsular; fet pel qual, l’empremta de l’home està present en tot aquest territori amb un ric patrimoni cultural, en què destaca sobretot l’Arquitectura de l’Aigua. L’escassa pressió antròpica i la presència d’aigua de gran qualitat, converteixen aquest espai natural en una zona de gran interés, que constitueix una de les millors reserves faunístiques fluvials de la Comunitat Valenciana i alberga ecosistemes d’un alt valor ambiental, molt rics en espècies singulars; entre els quals cal destacar els ecosistemes riparis, els penyals i els matolls, tot configurant un mosaic d’extraordinària bellesa.</p> <p>Centre d’Interpretació del PN C/ Sindicat Agrícola, s/n. 46310 Venta del Moro - València</p> <p>Tel.: 962 185 044 / 639 202 112 Fax: 962 185 004</p> <p>Hoces_cabriel@gva.es</p> <p><a href="http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=4323&idioma=V" target="_blank">http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=4323&idioma=V</a></p>]]>

imagen]]>http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=1787http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=1787aurelio.calvache@dival.es (València, Terra i Mar)Wed, 24 Jan 2007 09:55:55 GMT<![CDATA[PARC NATURAL PEGO-OLIVA<p>El Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, declarat el 27 de desembre del 1994, és una zona humida envoltada de muntanyes i està situat entre les províncies de València i Alacant, entre els termes municipals de Pego i Oliva. Dins de les seues 1.250 hectàrees de superfície trobem una extensió de senillars, arrossars i llacunes travessada per una xarxa de rius, séquies i canals, que conformen un espai natural de gran riquesa i productivitat. Els rius Bullent i Racons voregen aquesta zona humida pels seus extrems Nord i Sud, respectivament, i les seues aigües nodreixen, per mitjà d’aquests canals i séquies, la totalitat de la zona humida.</p> <p>Açò fa possible el cultiu de l’arròs (del qual es cultiva la varietat Bomba) i manté permanentment inundada la Zona d’Especial Protecció, la zona on es conserva la marjal pròpiament dita. En aquestes zones, inundades parcialment o permanentment al llarg de l’any, és on ens podem trobar amb una gran diversitat d’aus (fumarell de galta blanca, gall de canyar, ànecs, agrons rojos, orovals, rasclons, fotges, etc.); de peixos (amb valuosos endemismes i espècies protegides), i d’espècies vegetals com les boves i els lliris grocs. L’excel•lent qualitat de l’aigua del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva permet l’existència de la vegetació subaquàtica millor conservada dels aiguamolls espanyols, amb unes extenses praderies submergides, que acull i serveix d’hàbitat a una fauna rica i variada, en la qual destaquen diverses espècies protegides, en perill d’extinció o endemismes, com el fumarell de galta blanca, el samaruc, la gamba de riu, la rosseta, l’oroval, el gall de canyar, la tortuga d’aigua europea i la bavosa de riu, entre altres.</p> <p>Oficina del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva C/ Llavador, 5 – 03780 Pego</p> <p>Tel. 966400251 Mòbil: 679195227</p> <p>Correu-e: parque_pegooliva@gva.es</p> <p><a href="http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=2988&idioma=V" target="_blank">http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=2988&idioma=V</a></p>]]>

imagen]]>http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=1785http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=1785aurelio.calvache@dival.es (València, Terra i Mar)Wed, 24 Jan 2007 09:54:25 GMT<![CDATA[PARC NATURAL DE LA SERRA MARIOLA<p> La serra de Mariola s’alça entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida, i és compartida per les poblacions d’Agres, Alcoi, Alfafara, Banyeres de Mariola, Bocairent, Cocentaina i Muro d’Alcoi. Molt arrelada en la cultura popular valenciana, els seus paisatges han sigut i són un regal per a habitants i visitants. Aquest paisatge és herència de l’aprofitament tradicional dels rics recursos naturals que al llarg del temps feren nevaters, pastors, llenyaters... La presència humana al llarg de la història en la serra queda evidenciada per les troballes arqueològiques, les caves o pous de neu, les masies, els castells i les ermites que l’esguiten.</p> <p>La mateixa orografia de la serra, presidida per l’emblemàtic Montcabrer, les pastures, la neu, les herbes aromàtiques i medicinals, els refugis naturals…, i especialment l’aigua, conformen la seua forta personalitat. Aquests i molts altres valors són els que van motivar la protecció de prop de 17.000 hectàrees amb la declaració de la serra de Mariola com a Parc Natural, el 8 de gener del 2002.</p> <p>Centre d’Interpretació del Parc Natural de la Serra de Mariola Mas d’Ull de Canals, carretera Alcoi – Banyeres de Mariola, km 17,5</p> <p>Apartat postal 157 03450 Banyeres de Mariola</p> <p>Tel.: 965 566 383 - Fax: 965 567 613</p> <p>Correu electrònic: serra_mariola@gva.es</p> <p> </p> <p><a href="http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=2987&idioma=V" target="_blank">http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=2987&idioma=V</a></p>]]>

imagen]]>http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=1784http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=1784aurelio.calvache@dival.es (València, Terra i Mar)Wed, 24 Jan 2007 09:52:00 GMT<![CDATA[PARC NATURAL DE L' ALBUFERA<p>El Parc Natural de l’Albufera constitueix un dels aiguamolls costaners més representatius i valuosos de la Comunitat Valenciana i de la conca mediterrània. Amb una superfície de 21.120 hectàrees, es troba situat a tan sols 10 km de València. La seua facilitat d’accés el converteixen en una excusa perfecta per a practicar l’observació de la naturalesa. Durant tot l’any, la gran biodiversitat d’aquest espai natural protegit permet observar una important varietat de fauna i flora. El 1986 és declarat Parc Natural. També ha sigut reconegut internacionalment i el 1990 és incorporat a la Llista de Zones Humides d’Importància Internacional, de la Conferència de Ramsar, i el 1994 com a àrea ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus). Igualment, compta amb nombrosos hàbitats protegits que estan inclosos en la Directiva 92/5510/CE, relativa a la Conservació dels Hàbitats i la Fauna i Flora Silvestres. És possible realitzar itineraris per qualsevol dels seus ambients: l’arrossar (és convenient consultar les dates de temporada de caça per a transitar per ell); la restinga, concretament pel sector central d’aquesta, conegut com la Devesa, on trobem: la platja, el primer front dunar, les dunes de transició, les mallades (depressions interdunars) i el sistema dunar intern, el qual es troba colonitzat per una representació de la màquia litoral mediterrània; i un dels més atractius i demandats com és l’itinerari per l’Albufera a bord de l’embarcació típica: l’albuferenc.</p> <p>A més, el Parc Natural i la seua àrea d’influència compten amb una àmplia oferta d’hotels, càmpings, restaurants, etc., que ens ajudaran a gaudir de la jornada o de les vacacions en aquest enclavament tan meravellós. No obstant això, per a obtindre més informació, és recomanable telefonar o visitar el Centre d’Interpretació del Parc Natural de l’Albufera (Racó de l’Olla).</p> <p>Telèfons: Informació i reserves 961 627 345 Informació 961 620 333</p> <p><a href="http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=2976&idioma=V" target="_blank">http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=2976&idioma=V </a></p> <p>Correu electrònic: raco_olla@gva.es</p> <p><a href="http://parquesnaturales.gva.es/web/indice.aspx?nodo=2976"></a></p> <p>Adreça postal: Carretera d’El Palmar, s/n 46012 València</p>]]>

imagen]]>http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=1783http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=1783aurelio.calvache@dival.es (València, Terra i Mar)Wed, 24 Jan 2007 09:47:27 GMT