<![CDATA[Terra i Mar - Fiestas]]>http://www.valenciaterraimar.org/caCopyright 2012. València, Terra i MarWed, 27 Jun 2012 22:00:00 GMTTue, 26 Jun 2012 22:00:00 GMT<![CDATA[NADAL, ELS INNOCENTS I L'HOME DELS NASSOS - CANT DE LA SIBIL·LAOntinyent, Gandia, Algemesí, etc. 1/1/19001/1/1900]]>NADAL, ELS INNOCENTS I L'HOME DELS NASSOS - CANT DE LA SIBIL·LA

I en no res, ja estem en Nadal, el temps de cantar les tantes cançons de lloança pel naixement de Jesús que hem heretat i de demanar les corresponents estrenes, a més de menjar els torrons i tots els dolços tradicionals que encara podem trobar tant a les tendes com fets de manera casolana. La Nit de Nadal, les parròquies solen convidar a mistel·la, cacau i tramús en acabar la Missa del Gall. Antigament, a l’Assumpció, tenia lloc el Cant de la Sibil·la, la interpretació d’una melodia mil·lenària a través de la qual l’endevinadora Sibil·la profetitzava la fi del món i la nova vinguda de Jesucrist. Aquest magnífic cant torna a interpretar-se en les voltes de Nadal i des de 1999. Va a càrrec del grup de música antiga “Menestrils” i un gran nombre de col·laboradors. Enmig, s’hi canta i interpreta la Dansa de la Mort, una versió amb lletra de Sergi Gómez i arranjament musical de Francesc Tortosa a partir dels textos i les imatges antigues de la dansa de Morella. I l’any, acaba amb les bromes del dia dels Innocents, el 28 de desembre, i amb la visita especial de tot un personatge el dia 31, el de Cap d’Any. L’Home dels Nassos encara ve a Ontinyent, tan atrafegat com va, per hostatjar-se en la ciutat per unes hores. És habitual encara el dur els xiquets i les xiquetes a cercar-lo, ja que és ben curiós que, com diu el costum, “tinga tants nassos com dies queden en l’any”. Tothom té ganes de veure’l, i hi ha qui diu que ha arribat a parlar amb ell i tot...

imagen

Ontinyent, Gandia, Algemesí, etc.

1/1/1900

1/1/1900

]]>
http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=2546http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=2546aurelio.calvache@dival.es (València, Terra i Mar)Fri, 14 Dec 2007 13:05:35 GMT
<![CDATA[San Anton - Jalance]]>San Anton - Jalance

El 17 de gener se celebra a Jalance la festivitat de San Antón, durant la qual, a més de ser beneïts animals de la localitat, els quintos de cada any arrepleguen gran quantitat de llenya durant la matinada, amb la qual, a poqueta nit, s’encén una gran foguera als afores del poble, que romandrà encesa fins entrada la nit i al voltant de la qual els coets serpentegen sense parar. Al mateix temps, en cada barri, els veïns encenen la seua foguera, amb les brases de la qual, prepararan sopar per a tots els veïns. Segons conta la tradició, si aquella nit demanes un desig i fas tres voltes al sagato (foguera), sant Antoni te’l concedirà.

imagen]]>http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=431http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=431aurelio.calvache@dival.es (València, Terra i Mar)<![CDATA[Del 14 al 19 de març, València FALLES EN HONOR DE SANT JOSEP]]>Del 14 al 19 de març, València FALLES EN HONOR DE SANT JOSEP

Una estoreta velleta pâ la falla de Sant Josep La més internacional de les nostres festes, que canvia per complet la ciutat de València al llarg del mes de març, des del moment que, des de les Torres dels Serrans, amb la Crida (el diumenge més acostat a l'1 de març) es convida a tot el món a la participació en la festa. Però els dies grans arriben la nit del 15, amb la plantada dels més de cinc-cents monuments de cartó pedra. L'ofrena floral a la Mare de Déu dels Desemparats les vesprades del 17 i el 18, les mascletades de la plaça de l'Ajuntament, els castells de focs artificials i les despertades diàries, marquen la sèrie d'actes d'una festa que es tanca la nit del 19, festivitat de Sant Josep, amb l'espectacular Cremà, on cremen totes les falles. Només se'n salva, i per decisió popular, una figura: el ninot indultat. També moltes altres poblacions valencianes celebren amb molt d'entusiasme i participació esta espectacular festa satírica. Hi destaquen, per la participació i la quantitat de monuments plantats, les de Gandia, Alzira, Xàtiva i Torrent

imagen]]>http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=996http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=996aurelio.calvache@dival.es (València, Terra i Mar)<![CDATA[Del 14 al 20 d'agost, Xàtiva, la Fira d'Agost ]]>Del 14 al 20 d'agost, Xàtiva, la Fira d'Agost

Agost és un mes festiu per a Xàtiva, comença la festa amb les celebracions patronals: el dia 1 amb Sant Feliu i el dia 5, amb la Mare de Déu de la Seu. Però és la Fira la que concentra la major part de l'interés festiu. La Fira de Xàtiva és un dels nostres mercats més antics, atorgat en privilegi pel rei En Jaume I el 1250. Al voltant del 15 d'agost, una gran quantitat d'actes culturals, teatre, música (desfilades, cercaviles, mostres folklòriques internacionals) i d'activitats lúdiques per a totes les edats, acompanyen i complementen l'aspecte més comercial i esperat: centenars de tendes i venedors concentrats en l'ampli passeig de l'Albereda. Molt prop, en un recinte molt visitat, hi ha la gran fira cavallina i els concursos de tir i força. A les vesprades hi ha corregudes taurines i, a la nit, revetles, teatre i concursos de castells de focs artificials.

imagen]]>http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=1198http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=1198aurelio.calvache@dival.es (València, Terra i Mar)<![CDATA[Fallas en Cofrentes, las últimas de la Comunidad Valenciana]]>Fallas en Cofrentes, las últimas de la Comunidad Valenciana

Arribat l’1 de maig amb la festivitat de sant Josep Obrer (titular de l’església parroquial de Cofrentes) es planta en la plaça l’última Falla de la Comunitat Valenciana, feta pels veïns de la localitat que organitzen uns actes lúdics i culturals per a tots els gustos i que culminen amb la crema de la Falla l’últim dia de festes, són les més volgudes i apreciades entre els seus veïns per la varietat d’actes.

imagen]]>http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=432http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=432aurelio.calvache@dival.es (València, Terra i Mar)<![CDATA[Virgen del Carmen]]>Virgen del Carmen

La festa de la Mare de Déu del Carme té un significat especial en els pobles portuaris. La protectora dels mariners ix de les esglésies per a acostar-se al medi on estos treballen, la mar. Barques repletes de tot tipus, guarnides per a l’ocasió i fent sonar les seues botzines, acompanyen la imatge de la mare de déu en el seu passeig marítim, mentre una multitud s’amuntona en els molls i proximitats dels ports per a gaudir d’esta espectacular processó marítima. Benediccions de vaixells i competicions populars com soltes d’ànecs i cucanyes marítimes consistents a aconseguir una bandera situada en l’extrem d’un pal lligat a la proa d’un vaixell, solen acompanyar la festivitat. Resulten d’especial interés les celebracions de Gandia, el Grau de València, Xeraco, Oliva i la Pobla de Farnals

imagen]]>http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=375http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=375aurelio.calvache@dival.es (València, Terra i Mar)<![CDATA[21 de març. EQUINOCCI DE PRIMAVERAVillar del Arzobispo]]>21 de març. EQUINOCCI DE PRIMAVERA

Amb l'arribada de la primavera, el dia i la nit s'igualen. La llum continua la seua progressió i guanya terreny, la terra mostra ja els seus primers fruits. És un temps de tributs per la vinguda del bon temps i de conjuraments perquè continue sent-nos propici. La Pasqua marcarà, amb les seues romeries i eixides al camp, l'estació més acolorida de l'any.

imagen

Villar del Arzobispo

]]>
http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=995http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=995aurelio.calvache@dival.es (València, Terra i Mar)
<![CDATA[3 Del Diumenge de Rams al de Resurrecció SETMANA SANTA]]>3 Del Diumenge de Rams al de Resurrecció SETMANA SANTA

La Setmana Santa en abril fa l'any gentil. La Quaresma acaba amb la celebració de la mort i la resurrecció de Jesucrist, viscuda intensament a tots els pobles valencians. La tradició més arrelada es barreja amb els nous corrents de devoció popular. El Diumenge de Rams, centenars de processons de palmes i rams de llorer enceten una setmana de desfilades, viacrucis i penitències. El respecte fa que fins i tot les campanes deixen de sonar i són canviades per un soroll monòton i sec, els dels tambors i el de les matraques de campanar que encara s'escolten a València, Ontinyent, Bocairent... El Diumenge de Resurrecció al matí el dol desapareixerà i començarà la Pasqua.

imagen]]>http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=994http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=994aurelio.calvache@dival.es (València, Terra i Mar)<![CDATA[Dijous i Divendres Sant, Benetússer i Moncada. REPRESENTACIONS DE LA PASSIÓ]]>Dijous i Divendres Sant, Benetússer i Moncada. REPRESENTACIONS DE LA PASSIÓ

Els darrers dies de la vida terrenal de Jesucrist són representats per actors locals a les poblacions de Benetússer i Moncada, convertides ambdues en la Nova Jerusalem. Es tracta d'aconseguides ambientacions teatrals amb acurats escenaris i vestuaris, amb la participació de més de tres-centes persones. A Benetússer, s'inicia en 1949 com a prolongació dels actes religiosos, seguint la tradició valenciana de les representacions processionals vivents de Setmana Santa i Corpus.

imagen]]>http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=991http://www.valenciaterraimar.org/user_page_167.wbe?cnt_id=991aurelio.calvache@dival.es (València, Terra i Mar)